perteneciente a la Antología "Angrois" dentro de la semana de las letras gallegas.
ENCARA
Encara el arbres treuen el seu cos
brancat d´olor per sobre les teulades-
Les pinyes, projectils sense perill,
bombardegen el fruit per la pinassa.
Encara a prop, la claror i la calor
encoratgen el cant de les cigales,
i la càlida fosca de la nit
és el llumí amb què el grill encén la flama.
Encara amunt i avall passen les fulles,
ales brogents, entremig dels pollancres,
i les palmeres enlairen el somni
d´arrels al cel, com en un oasi àrab.
L´agulla verda del xiprer, encara,
punxa la seda més blava de l´aire
i les parpelles poden, cap al tard,
aclucar-se amb el sol damunt la prada.
Encara viu la paraula moixaina
sobre la pell deserta d´esperança.
Després dels ancestrals horrors
on ha cavat l´ànima mutilada,
avui, al dos mil, encara, els ocells
poden donar la benvinguda a l´alba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario