Concilyarte con el teatro: Equip Fuga2. Por Laura Sanchis

Entre la multitud. Fuga2.

Rebo una invitació d'aquestes que li alegren a una la tarda: Una amiga poeta de Concilyarte presenta una cosa interessant a la Sgae. Ja fa deu anys que Equip Fuga2 van treballar junts amb Ofuga, amb certa repercussió al món teatral. L'autor del text David Hernàndez, recupera del calaix un text extremadament contemporani i junt a Arturo Muñoz a la direcció, i Juan Pablo Mendiola a la il·luminació, alcen un parlament. 

Sempre davant d'una nova peça, l'espectador, el crític més ferotge i generós del pati fosc, compta amb diferentes pressuposicions. A voltes pense que si es fa un teatre crític, caldrà un espectador crític, però podem caure en l'elitisme de les avantguardies. Aconseguim sempre portar l’espectador a l'emoció mitjançant la reflexió o a voltes és eficaç el mecanisme a l'invers, tot i que no siga eixe el objectiu, d'haver-lo? Anem per parts. 

Entre la Multitud ens parla del temps, de la nostra identitat, dels nostres conflictes transversals, ens presenta com ells anomenen: "El teatre efervescent", reduint al màxim la seua posada en escena. Un actor, una conferència que barreja monòleg i exposició, un software audiovisual que dinamitza la representació, tot amb una pretensió, fer un discurs atractiu que no dure més de mitja hora i que aconsegueix un ritme in crescendo, frenètic diria jo. Entre la multitud representa de manera molt efectiva aquesta realitat des de la ficció, el discurs és tan autèntic, per això hi ha un punt d'incertesa en aquesta frontera. El nostre mercat de valors, la democràcia elegida, aquesta realitat triada per nosaltres... són teranyines on almenys durant mitja hora ens haurem de situar. Pot ser un poc més de feblesa del personatge, o presentar el seu costat més quotidià, fer d'ell un megalòman, no faria si no enriquir l'obra, no obstant, no és la proposta. 
Torne al fet de la reflexió i l'emoció perquè crec que al teatre, i més al fet de la recepció teatral, s'ha de viatjar en ambdós direccions i aquesta peça, també per la eficàcia del seu intèrpret ho aconsegueix.

A l'inici de l'obra, un problema de só insignificant amb un micròfon i totalment integrat i salvat amb lucidesa per l'actor, ens va fer pensar a molts dels que érem allí que eixa acció, representava la incomunicació, la desinformació als nostres mitjans i un llarg eccétera neo-liberal. L'acció, sense paraula, ens emocionava, el fet pel qual l'actor tenia o no tenia veu, no pareixia arbitrari. La sorpresa, al acabar, va ser escoltar al seu director parlant que havia estat una llàstima el problema de só amb el micròfon. Res més lluny. La màgia del teatre,  l'emoció de la qual,  genera una força de pensament, tot i que siga inconscient, a la que ens hem d'agafar amb dents i ungles, perquè sigui com sigui, arriba. 

 

Laura Sanchis.

Concilyarte agradece a Laura Sanchis su aportación y felicita a los actores por su obra, esperando continuar este camino recién comenzado.